Dia de l’Orgull Vegetarià

Avui, dimecres 15, és el dia d’estar orgullosos de la nostra gesta. És el dia del orgull vegetarià.

Jo he estat quasi 40 anys menjant-me als animals. Senzillament per una barreja de raons de passotisme, ignorància i costums. Això no es cap motiu per no estar avui orgullós de que aquesta etapa de la meva vida formi part de la meva historia.

Ara ja fa mes de 6 anys que soc vegetarià. Reconec que la dieta vegetariana ens priva de barbacoes i festes a on la majoria d’humans gaudeixen sense ser conscients del mal que ocasionen a tot el que els envolta. De fet, el fet de ser vegetarià, m’ha permès gaudir d’altres tipus d’activitats, les quals, al igual que les barbacoes, també gaudeixen del mateix clima festiu. Ara som promotors d’arrossades, calçotades, boletades, carxofades i esparregades!!

Les raons dels beneficis de ser vegetarià son tan evidents que quasi fa vergonya explicar els motius. Tres exemples.

El primer. No ser culpable de cria i la matança de centenars de milions d’animals. Si. A tots ens fa pena veure degollar a un xaiet, però, amic meu, jo ja no en soc el culpable. Si, soc un  perjudicat sentimental de la seva mort, però no el culpable.

Segon. La meva autoestima supera els meus propis límits. Se segur que faig el correcte. El cor no s’equivoca. La coherència es ciència.

Tercer benefici. La meva gastronomia s’ha diversificat de formes completament inassolibles per a un omnívor. Ara se cuinar i se menjar
variat. A on eren les llegums abans??

Les raons que em donen la raó dels “estàs segur?”, també son molt evidents. Mes exemples. No conec a cap bisexual que hagi deixat de ser bisexual, al igual que no conec a cap vegà que es torni a jalar  barbacoa de “galta de porc”.

Dic, en altres termes, jo, com tots els catalans, soc català per voluntat i no pas per obligació. Potser en som mes de 6 els milions de catalans amb sentiments comuns…  No veig pas motius per deixar de ser català.

Jo soc vegetaria per voluntat, per principis, per coherència, per complicitat i per responsabilitat.  No pas per obligació. Jo soc vegetaria perquè soc un pare orgullós de ser un exemple, per que soc humà i perquè  tinc capacitat d’anàlisi. Perquè no em cal matar a ningú per viure jo. Perquè m’agrada viure sense matar. Perquè em fa feliç i perquè m’agrada sentir-me així.

Potser en som mes de 600 els milions de vegetarians amb sentiments comuns… No veig pas motius per deixar de ser vegetarià.

Joan Grimal

Regulació de les festes tradicionals amb toros a Catalunya.

Des del Partit Animalista PACMA no podem més que sorprendre’ns de l’aprovació aquest passat 9 d’abril del Reglament de desenvolupament de la Llei 34/2010, d’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb toros a Catalunya.

Sorprendre’ns de la capacitat del Parlament de Catalunya d’aprovar i donar via lliure a un Reglament que d’una banda demostra la incoherència política dels nostres representants en prohibir les corregudes de toros però no trobar signes de maltractament animal en els actes regulats per aquest decret.

Sorprendre’ns per la capacitat inventiva dels nostres gestors per poder trobar tradicionalitat en actes populars, i que aquesta tradicionalitat justifiqui l’ús de toros per a la diversió d’éssers humans.

Sorprendre’ns per la capacitat de saber citar perfectament lleis, articles i decrets de protecció animal sense entendre el seu contingut i sense voler veure la seva constant infracció en actes mal anomenats festius i de celebració popular.

Sorprendre’ns per la lògica preocupació de la seguretat dels nostres menors al no deixar-los participar activament en els actes regulats però si deixar-los ser espectadors de la utilització d’un animal, de la seva por, del seu instint innat de defensar-se, de la seva pública humiliació, simplement amb una finalitat lúdica.

Sorprendre’ns de la utilització política d’alguns partits , fins i tot amb representació al govern actual , per acceptar o negar proves evidents de maltractament animal en forma de por i estrès, segons els vots que puguin guanyar o perdre.

Aquest passat 9 d’abril s’ha demostrat, una vegada més, que els partits polítics al govern de Catalunya estan utilitzant o, millor dit, ignorant les actuals lleis de protecció animal segons els seus interessos personals .

Des del Partit Animalista PACMA anem a seguir treballant per, amb el vostre suport, canviar aquest sistema i aconseguir la il·legalització d’unes activitats que vulneren la legislació vigent.

Imatge extreta de http://www.tvanimalista.com

24 d’Abril, dia mundial en contra de l’experimentació amb animals en laboratoris

Reflexions d’una dona de quaranta i tants sobre els cosmètics.

7,35 del matí, m’estic mirant al mirall i m’estenc a cara la crema anti-arrugues  no recordo quant vaig pagar per ella…

Al meu costat tinc un pot miraculós de contorn d’ulls perquè els meus anys es dissolguin juntament amb les arrugues d’expressió. Carmí per als meus llavis, “Cold” per a la meva cintura, crema hidratant per a la meva pell i reflexos “brillo intenso” per al meu cabell.

De sobte m’assalta un dubte, i la meva mà es queda parada amb el llapis labial en alt.

Miro la meva imatge i el meu somriure despreocupat es converteix en un retret, m’acabo d’acordar d’un programa de T.V. que vaig veure fa uns dies.

Parlaven dels laboratoris on s’experimenta amb animals. Els proven per vuere quin efecte poden generar aquests productes.

Dermatitis oculars provocada a conills, tumors en rates petites i una infinitat de sofriments creats solament per satisfer la nostra vanitat.
A més, la criança i venda d’animals dóna uns beneficis extra als laboratoris farmacèutics i parafarmacèutics..

Per això diem NO A L’EXPERIMENTACIÓ AMB ANIMALS EN LABORATORIS !!

PER QUE ELLS ENS NECESSITEN !!!!!!
SEGUIM SENT LA SEVA VEU !!!!!!
QUE EL NOSTRE COMPROMÍS SIGUI LA SEVA DEFENSA DAVANT TANTA BARBÀRIE !!!!

Jornada Animalista #pacmasants

El passat diumenge 14 d’abril es celebrà la Jornada Animalista al barri de Sants, a Barcelona, organitzada pel Partit Animalista PACMA i emmarcada dins la campanya ADOPTA. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració i assistència de diferents associacions i protectores d’animals: El Cisne negro, Olescan, El club del Kat, Pro golden, ADE, Veu animal, Amics acollidors dels animals, Gats del carrer i ProBretón, les quals van ajudar a difondre, un cop més, la greu problemàtica que milers de peluts pateixen a Catalunya: l’abandonament i el maltractament.

L’objectiu principal d’aquest tipus de trobades és promoure l’adopció, acollida i apadrinament de gossos i gats que prèviament han estat abandonats i rescatats per les entitats col·laboradores, intentant aproximar als ciutadans la cruel realitat que pateixen els animals també a casa nostra.  

Per a fer-ho, es van realitzar desfilades de gossos en adopció explicant la història de cadascun dels protagonistes, intentant així crear consciència entre els assistents potenciant la tinença responsable, i despertant la seva sensibilitat envers aquest col·lectiu.

La jornada també va incloure un concurs anomenat “El gos més simpàtic” , el qual va consistir en una desfilada de tots els gossos assistents (en adopció o no), i entre els quals al final de tot, es va triar al més simpàtic de forma democràtica. Van ser moments emotius, doncs els animals van gaudir de moments de diversió, i les mostres d’afecte per part dels amos i voluntaris envers els seus peluts feien reflexionar sobre aquells pobres gossos que segueixen a l’espera d’una llar i una família que els estimi com es mereixen.

Aquest darrer any els abandonaments de gossos i gats han augmentat notablement. És per això que tant el Partit Animalista, com les demés associacions fem un esforç dia rere dia per intentar transmetre i promoure la importància de les adopcions responsables, enlloc de la compra d’animals de companyia en botigues on, gairebé sempre, són explotats, maltractats i criats només amb finalitat lucrativa i sense tenir en compte l’estat ni el benestar de l’animal.

Finalment cal destacar la particularitat d’aquesta jornada en concret, ja que el Partit Animalista Contra el Maltractament Animal ha volgut solidaritzar-se amb els companys de Planeta Consciente, donant a conèixer la seva Campanya per a l’alliberació de l’orca Kshamenk: una orca que viu en captivitat a l’oceanari Mundo Marino a la província de Buenos Aires (Argentina) i que té risc de morir si no és alliberada properament, després d’haver estat 20 anys vivint en captivitat.Aquesta campanya, que s’està duent a terme a nivell mundial, pretén recopilar imatges i dibuixos fets voluntàriament per gent de tot el món demanant la seva alliberació, per tal d’aconseguir una considerable pressió social vers les autoritats argentines perquè en permetin el seu alliberament definitiu.

Les jornades animalistes acostumen a ser bimensuals i es fan sempre amb l’esperança d’arribar a les persones, de fer entendre que, amb l’actitud i ajuda de cadascú, mica en mica creix el respecte cap a les persones i els animals.

Pots veure més fotos d’aquesta jornada, al Facebook del Partit Animalista – Barcelona.

Penjada d’un arbre

No en sabem el nom, no en sabem res de la seva vida. No sabem quants anys tenia, ni si li agradava jugar a la pilota, o mullar-se sota la pluja. No sabem qui era el propietari perquè no duia xip. La única cosa que sabem és que un salvatge, algú sense cor, ànima ni sentiments va decidir acabar amb la seva jove vida, de la manera més covard,  anònima, cruel  i miserable. La va penjar d’un arbre al bosc. Va acabar cruelment amb la vida d’un esser viu que ben segur el va estimar fins al darrer alè de vida. Quin monstre pot ser capaç de fer això?

Qui pot a sang freda lligar una corda al coll d’un animal ,que segurament remenava la cua, de preparar tot l’escenari de manera premeditada, de veure com els ulls de la gosseta no entenien res quan la corda li anava treien la vida?.

Qui mereix acabar així la seva vida? Qui té dret de treure-li la vida a algun altra ésser viu?  Qui?

Això ha passat a Catalunya, això ha passat al 2013 en ple segle XXI, en un país “civilitzat”. Això ha passat aquí al costat.  Em pregunto com algú pot viure tranquil, després d’haver comés aquest assassinat a sang freda. Em pregunto com pot ser que això, no sigui objecte de sancions penals severes. Aquest salvatge hauria d’estar engarjolat molts anys, tancat. Ha de pagar la seva salvatjada, no tant sols per l’atrocitat que ha comés, sinó perquè és evident que és  un perill públic.

Una persona que es capaç de fer mal a un ésser viu indefens, que és capaç de torturar, i  abusant de la seva posició, treure la vida a un animal que de ben segur el va estimar més del que ell seria capaç de fer,  és algú que no dubtarà en tornar-ho a fer, i no només a animals, sinó a persones , nens, dones i els col·lectius més dèbils.

Perquè son covards. Són persones que no mereixen cap tipus de consideració. Cap ni una.

Aquesta és una mostra més de la necessitat imperiosa de modificar el codi penal per endurir les penes contra el maltractament i assassinat d’animals.

Des de PACMA no ens cansarem de demanar  la reforma del Codi Penal, especialment de l’article 337 ( delicte relatiu a la protecció dels animals domèstics). La pena assenyalada és de 3 mesos a 1 any de presó, però al ser inferior a 2 anys no es produeix l’ingrés a presó quan el condemnat no té antecedents penals.

Això és inadmissible davant d’uns fets tant cruents com el que ens ocupa.

Això no pot quedar impune ni podem passar pàgina.

No ens oblidarem de tu.

Aquí podeu veure les fotos de la gosseta que es van publicar. ADVERTÈNCIA !! aquestes imatges poden ferir sensibilitats.

Imatge_1     Imatge_2

Vull un Circ sense animals

Aprofitant aquest eslògan reivindicatiu d’uns amics animalistes, voldria explicar una anècdota personal. Vaig sortir el diumenge al matí a passejar per un lloc de Catalunya el nom del qual no vull recordar, quan vaig veure el poble empaperat, literalment, de cartells publicitaris del “circ piranya show”. Els reclams per visitar aquest “Circ de Catalunya” eren tan tristos com l’espectacle que oferien, que després detallaré, “piranya xou, la selva viatjant” o “podeu tocar serps i cocodrils”.

Vaig aconseguir una invitació de per veure l’espectacle i no la vaig rebutjar, molt al meu pesar, per poder ser testimoni de les atrocitats que s’hi cometien. Per anar fent mos, abans d’entrar a la carpa, es podia accedir a un remolc on hi havia peixeres i gàbies amb animals, rèptils, amfibis i algun mamífer en captivitat.

 El xou en si era bastant normalet, i no m’estranya que em donessin una invitació, perquè no van omplir ni de bon tros l’aforament del circ… crec que érem uns 50 espectadors. Els típics números d’acrobàcies, pallassos, etc. El curiós del cas era que de tant en tant sortien “els artistes” exhibint i passejant animals, i la canalla es podia acostar a tocar-los… lamentable. Una tortuga gegant, una anaconda subjectada entre quatre operaris amb els braços alçats, en senyal de victòria, i altres espècies. Al número dels “gossets saltarins”, la seva “domadora” feia saltar a uns canitxs per uns cèrcols.

Però el número estrella va ser quan van descobrir unes cortines i va aparèixer una súper-peixera plena de piranyes. El personatge que anava a “posar la seva vida en risc” es va introduir, amb un vestit de neoprè, a l’interior de l’aquari. Els peixos carnívors, lluny d’acostar-se “la seva presa” fugien cap a l’altre costat. El nedador s’acostava a les piranyes, i aquestes es desplaçaven cap a l’altre costat de la piscina… patètic.

El pitjor de tot és que el municipi de què us parlo es va declarar fa uns mesos lliure de circs amb animals, així que, autoritats polítiques, deixin de fer-se la foto de cara a la galeria i compleixin amb la seva paraula. Per cert, les fotografies han estat extretes de la seva pàgina oficial de Facebook.

Abel Santos

Nota del editor: Hem rebut peticions demanant més informació sobre aquest circ, aquí teniu la seva pàgina de Facebook i aquest link amb un exemple de les entrades del seu espectacle.

20 de Març, dia sense carn.

El segle XX i el XXI recentment estrenat, són segles “Cainites” i per “*Cainita” entenem l’espoli, assassinat, humiliació i explotació d’éssers humans. Dues guerres mundials, una “crisi” soci-política, que és en la seva essència més íntima una crisi de valors, ens enfronten davant del mirall dels nostres propis actes.

Tot està en joc, la supervivencia al planeta, el planeta mateix, l’esser humà com a especie, la nostra dignitat moral i un llar etc … que es podría resumir amb poques paraules, “absolutament tot el nostre estil de vida ens està encarant.”

I sofreixen, com sempre, els febles, els indefensos. Aquells que no tenen veu, els que són tractats com a objecte de consum o com a força bruta a el “mercat”. És l’imperi del més fort. La dura llei de la selva s’ha imposat en la nostra “civilització”, per dir-ho d’alguna manera.

És curiós, però si llegim les Escriptures – de totes les tradicions – l’imperatiu és únic: “ NO MATARÀS”. Potser, en les albors dels temps aquest mandat va ser donat a l’ésser humà perquè tingués consciència que ell no pot crear una sola partícula de vida, amb la qual cosa tampoc està autoritzat per suprimir-la arbitràriament. Seguint amb els mites, ara el Gènesi, si llegim amb atenció veurem que “se li va donar permís a l’ésser humà per menjar tot tipus d’herba i fruita”, no va ser sinó fins al cap de el “Diluvi” quan la prohibició de menjar animals es va aixecar. Potser perquè “els déus” van quedar una mica farts de nosaltres.

Imatge extreta de www.myrandomstuff.se

Curiosament l’ésser humà no necessita consumir carn. El nostre organisme rep violència en lloc d’aliment quan li endossem quantitats de “pernil”, “embotits”, “costelles”…
Si mengem un “rostit de pollastre” no tenim consciència de l’estada de l’animal en un zulo de pocs centímetres, on va viure tota la seva vida, sense aire, sense llum, sense alè. Només un objecte de reproducció i consum.
No hi ha consciència del dolor que pot sentir una mare “porqueta” quan es porten els seus petits, no sabem ni volem pensar en el que pot sentir una mare “vaca” quan se li porten els vedells…

Aquest no és un escrit “sentimental” encara que ho sembli, és només una crida a la consciència humana perquè no s’ALIMENTI DEL DOLOR ALIÈ, i en aquest cas el dolor és el dels animals. Amb aquestes paraules no pretenem convèncer a ningú. No som cap secta extremista, només un partit polític que intenta defensar a tots aquells que no poden parlar: els nostres germans els animals.

Per aquestes raons, proposem el dia 20 de març, un “Dia sense carn”, a fi de que, les persones que no siguin vegetarianes puguin acompanyar-nos en un acte de solidaritat juntament amb els quals hem pres aquesta opció. Creiem que un altre món és possible i altres relacions amb el nostre entorn, tant social com a natural.

Gràcies a totes les persones solidàries que acceptin els nostres supòsits i decideixin acompanyar-nos.

Feliç dia !

Elisa Lopez-Mateos