Ens traslladem a http://bloc-cat.pacma.es/

Pots veure els noves entrades del bloc en català a http://bloc-cat.pacma.es/ i en castellà a http://bloc-cat.pacma.es/cast

Publicat dins de Altres | Deixa un comentari

Vam trencar milers de llances.

Començo el matí amb el peu esquerre. Paradoxalment, trepitjo un excrement de gos mentre trec els meus gossos a que facin les seves necessitats matinals abans de marxar cap a Barcelona. Combinació de tren i metro, i abans de les 6 del matí em trobo a la plaça de Catalunya.

Amb l’autocar ja estacionat, esperem a la resta d’activistes, mentre alguns curiosos que venen per la Rambla pregunten si regalen alguna cosa en l’establiment darrere de nosaltres. Es passa llista dels assistents i ja podem pujar al nostre transport. Faig una becaina fins a Lleida, el primer punt de parada, on recollim a la resta de companys que completen l’aforament de l’autocar. La gent està animada i xerra sobre temes naturalistes. Una altra parada obligada prop de Saragossa, on tinc l’oportunitat de conèixer a uns activistes veterans.

1240559_550737454974788_366260080_n

De tornada a l’autocar, on el PACMA té el detall de oferir-nos un petit esmorzar vegà. Després d’això, un divertit trivial-sorteig posa a prova els nostres coneixements animalistes. Una parada obligatòria més ( ja no sé on som) abans d’afrontar l’últim tram fins a Madrid.

Un cop arribats a la plaça Colón, ens vestim per a l’ocasió, vestits reivindicatius, adhesius, pancartes, megafonia: 1, 2, 3. Una hora lliure ens dóna temps per menjar uns, per prendre cafè altres i per fotografiar-nos tots. Sota un sol de justícia, la plaça es va omplint de persones. L’organització va col•locant a la gent en els llocs marcats per realitzar la /performance/. Periodistes, activistes i acompanyants, passant molta calor abans de la lectura del manifest d’inici. Després, el trencament a l’uníson de centenars de llances.

1239487_550839888297878_268133659_n

Comencem la manifestació amb molta energia, cants i crits com “Tordesillas, vergonya nacional” , “Toro de la Vega, abolició”, mentre els manifestants es van incorporant al carrer. Arribem a la seu del Partit Popular, seguits per un fort desplegament d’agents de la Seguretat Pública. ” No ens representen”, diu la majoria. Mentre seguim la marxa pacífica cap a la seu del Partit Socialista som increpats en diverses ocasions per covards salvatges, alguns circulant amb els seus vehicles. Una gran xiulada davant de la seu del PSOE, que fa gairebé inaudible les paraules de l’animada comentarista. Seguim carrer avall, on es pot observar el gran seguici d’activistes, que sembla haver-se multiplicat per minuts. Arribem a la plaça d’Espanya, més de dues hores després de l’inici de l’esdeveniment, on es dóna les gràcies per la participació a la gran llista d’associacions, entitats i persones participants, abans de donar per finalitzat l’acte.

Una mica de temps lliure abans de tornar a Barcelona. Alguns ho aprofiten per hidratar-se al costat de la font, altres per descansar asseguts a la gespa i fins i tot alguns per fotografiar-se amb un conegut activista holandès que no perdia el seu somriure i sumava seguidors .

Al final, marxo content d’haver fet escoltar la veu del Vulcà i del Langosto, i amb l’esperança que els nostres governants prenguin partit. De tornada cap a Barcelona a l’autocar es nota el cansament, i els amens canvis d’impressions donen pas a murmuris, i al silenci total finalment.
Desfem el camí i després poc més de 24 hores, em torno a trobar al punt d’inici.

Demà seguirem amb la lluita, perquè els animals importen i perquè som la seva veu.

Abel Santos

Podeu veure més fotos i vídeos d’aquesta manifestació al Facebook del PACMA Barcelona

Publicat dins de Esdeveniments, Histories, PACMA - BCN | Deixa un comentari

Entrevistem a l’Eloi i la Laura del restaurant vegà “S’ha acabat el bròquil” a Sabadell

Aprofitant que comencen les festes de Sabadell (Barcelona), entrevistem als propietaris de l’únic restaurant vegà del Vallès, “S’ha acabat el bròquil”

S’ha acabat el bròquilsón l’Eloi Solà i la Laura Moreno. IMG-20130518-WA0001L’Eloi té 30 anys, és de Sabadell i abans d’obrir el restaurant estava estudiant la llicenciatura en filosofia. La Laura té 31 anys, és educadora social i també és de Sabadell. Aquesta parella de vegans, que es va conèixer a través d’aquest món, tenia experiència prèvia en hostaleria.

Fa 1 any que vau obrir el restaurant, com i perquè vau decidir muntar un restaurant vegà a Sabadell?

Abans d’obrir el restaurant vam començar un altre projecte, Tot Vegan, un servei d’àpats de menjar vegà a domicili al Vallès Occidental. Aquest projecte el vam iniciar la meva mare i jo (Eloi) en adonar-nos que l’oferta vegana a la comarca, i concretament a la ciutat de Sabadell, era pràcticament inexistent. Arran de la bona acceptació de la gent vam començar a plantejar-nos la possibilitat d’obrir un local físic. Així va sorgir l’oportunitat i vam decidir assumir els riscos que comporta obrir un negoci en les circumstàncies actuals. Una de les premisses irrenunciables era que el restaurant fos a Sabadell, ja que és la nostra ciutat i on creiem que podem aportar més. Estem convençuts que cal descentralitzar el veganisme de les grans capitals i estendre’l a tots els territoris per normalitzar-lo i donar-lo a conèixer.

Com va sorgir el nom?

Des d’un principi el tema del nom va ser un maldecap perquè cap ens acabava de convèncer. Hi va haver un moment en què ja estàvem saturats i, un dia, mirant una publicitat d’un supermercat, vam veure la foto d’un bròquil. Aquí vam tenir una mena d’il·luminació. Ens va encantar S’ha acabat el bròquil des d’un principi perquè podia significar moltes coses. D’una banda, s’ha acabat que no hi hagi opcions veganes a Sabadell. D’altra banda s’ha acabat el concepte de menjar vegetarià avorrit o a còpia d’amanides. En general, es van acabar moltes coses i en van començar altres …

Com avalueu aquest primer any?

Molt bé en general. Hi ha hagut molt bona acollida per part de la gent, tant vegetariana i vegana com omnívora. Tenim prou clientela fixa i això és un bon senyal.

Us heu plantejat créixer, obrir més locals? Quins són els vostres reptes futurs?

De moment, no. Sí que és cert que idees de negoci per seguir contribuint a la causa del veganisme no ens en falten. Però es necessita temps i diners, i no anem sobrats ni d’una cosa ni de l’altra.

Quin és el perfil dels vostres clients? Solen saber a què venen, o hi entren per casualitat?

Hi ha una gran varietat de clientela. Evidentment ve la gent vegana i vegetariana de la zona. Però també venen moltes persones curioses a provar alguna cosa diferent. De fet, el 70% de la nostra clientela és omnívora. De tant en tant arriba alguna persona despistada pensant-se que es trobarà amb la braseria argentina que hi havia al local abans de ser el que és ara. I alguns fins i tot s’han quedat a provar, i els ha agradat! I pel que fa a edats també hi ha molta diversitat, tot i que la franja d’edat més habitual és dels 30 als 45 anys.

Quins plats tenen més acceptació?

D’una banda, entre la gent més jove, agraden molt els plats combinats. Entre un públic més adult hi ha les croquetes casolanes de xampinyons o el guacamole. I com a plats principals tenen molta acceptació els canelons de bolets amb salsa de ceps. Últimament estem notant un èxit considerable dels plats crudivegans com el cuscús de verdures o les tallarines de carbassó amb pesto vermell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAIMG_1750

Hi ha certa discussió entre vegans sobre menjar imitacions de carn, què n’opineu?

No hi ha cap motiu ètic per no consumir productes que imiten el gust i la textura de la carn. De fet, les imitacions de carn són una ajuda per a gent que està donant el pas cap a l’alimentació vegana i li costa renunciar a aquests sabors amb què ens hem criat la majoria de nosaltres. Si un sabor t’agrada i no fas mal a ningú, perquè has de renunciar-hi? Hem de tenir present que el veganisme és sempre una opció ètica i no estètica.

Un restaurant vegà és més car de portar que un de “normal”? Teniu menys marge de beneficis?

Sí que és veritat que alguns productes són més cars. Per exemple, les nates vegetals i alguns productes ecològics que utilitzem. També les hamburgueses, els nuggets i altres de tipus imitació que poden arribar a quadruplicar el preu dels productes animals tradicionals. I, per descomptat, el preu dels nostres plats ha de ser competitiu. D’altra banda, alguns productes d’origen animal són més cars que la verdura. Així que tot depèn de com ho gestionis.

Creieu que un restaurant vegà com el vostre és més sostenible? L’administració hauria d’incloure iniciatives com la vostra en les subvencions mediambientals que atorga?

En general, un estil de vida vegà és més sostenible, així que un restaurant vegà ho ha de ser per força. Pel que fa al tema de les subvencions, suposo que es reserven a iniciatives en què la incidència mediambiental és més directa o més visible. Creiem que és molt complicat que es tinguin en compte aquests factors de sostenibilitat donada la situació actual.

Heu rebut alguna ajuda de l’administració per ser emprenedors?

L’única ajuda rebuda ha estat una disminució de la cotització d’autònoms, per ser menor de 30 anys, absolutament insuficient. En les circumstàncies actuals s’hauria d’ajudar més la gent emprenedora, ja que és l’única manera de crear llocs de treball.

Qui són els vostres proveïdors, són empreses especialitzades en productes vegans?

Alguns d’ells sí que ho són, ja que la majoria de productes específics són difícils de trobar en comerços tradicionals, però altres no. Comprem gènere en botigues de verdures de tota la vida i en hipermercats especialitzats en hostaleria.

266164_276314162476678_7335478_o 333325_280990398675721_933978_o

Quina considereu que és la vostra competència?

Depèn del punt de vista. Com a restaurant per al públic general, qualsevol restaurant és competència nostra, ja que gran part de la nostra clientela no és vegana ni vegetariana, així doncs ens considera una opció més. Pel que fa a restaurant per a vegans i vegetarians, pensem que no tenim cap competència directa, ja que som l’únic restaurant amb aquest tipus d’oferta a la zona.

Quin és el vostre punt més fort i quina és la vostra major debilitat?

Una de les nostres majors fortaleses és que som l’únic restaurant vegà de la comarca i el veganisme és un estil de vida en apogeu. La nostra major debilitat és, com en la majoria de negocis petits, la crisi econòmica i la gestió que s’està fent d’ella des del govern. Ésser una empresa humil dóna poc marge per esquivar la dificultats a que ens enfronta la situació econòmica actual.

Com animaríeu la gent a que vingués a provar els vostres plats?

Si és gent vegana, els diria que vinguin perquè trobaran una oferta molt variada i per a tots els gustos. Des de plats combinats amb hamburgueses, frankfurts … fins a delícies de cuina mediterrània casolana. La gent omnívora pot gaudir de nous sabors i textures i sorprendre’s amb alguns productes que no hagin provat mai, i descobrir que una dieta 100% vegetal no ha de ser avorrida.

En ser vegans, us considereu també animalistes?

Per descomptat que sí. El veganisme no és només una dieta. És un estil de vida marcat per una posició ètica de respecte cap a tots els éssers que senten, independentment de l’espècie a la qual pertanyin.

Què opineu del treball del Partit Animalista – PACMA en defensa de tots els animals?

Creiem que cal que algú doni veu als animals no humans des de l’esfera política. Així doncs considerem molt important la tasca que està fent PACMA i esperem que segueixi creixent com ho està fent i així pugui aconseguir més representació.

Podeu trobar el restaurant “S’ha acabat el bròquil” al carrer del Papa Pius XI 17, 08208 Sabadell

https://www.facebook.com/BroquilRestaurant

Publicat dins de Alimentació, Altres | Deixa un comentari

#noconmisimpuestos

El Partit Animalista – PACMA esta realitzant una tasca d’investigació per esbrinar la quantitat de fons públics destinats a promoure la mort i tortura d’animals, subvencionant les curses de braus.

De moment ja hem registrat més de 3 millions d’euros en subvencions al 2012.

En aquesta entrevista de TVAnimalista, Patrícia Oller ens explica de que tracta la campanya #noconmisimpuestos


A la web noconmisimpuestos.info podreu seguir l’evolució d’aquesta iniciativa.

Vídeo | Posted on by | Deixa un comentari

Venda de cadells per particulars

Fa uns dies, a Facebook, veia atonit com una persona publicava un cartell en el que es venien cadells de Bulldog Francès de només tres setmanes a 300€ cadascun, d’un gos i una gosa que havien fet criar a consciencia. Aquests pobres petitons aconseguiran millorar la situació econòmica de uns amos irresponsables i egoistes que veuen en aquests pobres una font de ingressos.

La venda de cadells per particulars ha augmentat des de l’inici de la crisi a on alguns propietaris veuen en aquesta activitat un lucratiu negoci sense pensar ni un sol moment en les conseqüències pels gossets. Quant a un animal se li dona aquest caire de mercaderia, de eina de negoci el que menys importa es el seu futur o el seu benestar i es que a on aniran a parar aquests cadells? Quin serà el seu futur? Qui els comprarà? Quina serà la seva motivació per adquirir-los? Son algunes de les preguntes que se’m venen al cap quant veig un d’aquest casos.

Cachorro

Foto wikimedia.org

Espero que sigui en una llar a on els estimin, els cuidin i els hi donin tot allò que necessitin però la meva experiència em fa pensar que acabaran a la protectora a on una vegada rere d’una altre arribaven gossos de propietaris que s’havien encapritxat del “peluix” que era de petit però que no li agrada el que li comporta quant es gran. Això en el “millor” dels casos per què en el pitjor, el gos acabarà abandonat en una carretera a on acabarà morint atropellat o de fam o encara pitjor, caurà en mans d’un desangelat que el torturarà o el tindrà lligat i el maltractarà tota la vida.

Els animalistes, les entitats protectores i en defensa dels animals, els partits polítics, refugis i la societat en general hem de continuar lluitant contra aquesta xacra, contra aquesta idea de negoci, contra la diferencia de races, contra l’abandonament i el maltractament i a favor de una tinença responsable, de l’adopció, de la igualtat i d’estimar els animals per que ens donen molt, els hi devem tot.

Guillermo Cadavid

Nota: La venda de animals entre particulars i la cria a domicilis sense complir els requeriments que s’exigeixen per això (servei veterinari, nucli zoològic, etc..), suposen una infracció administrativa que recullen les ordenances dels municipis.

Publicat dins de Legislació, Maltractament animal | 1 comentari

Bèstia! Animal!

L’ús dels noms d’animals com insults destinats a humans és una mostra més de la nostra baixesa moral cap a les altres formes de vida.

Rata!, cabró!, porc!, ruc!, voltor!, gallina!, besuc!, cuc! Són part dels supòsits insults especistes que un ponent vol donar al seu interlocutor.

Són la variant dels insults racistes com mongolo!, negre!, indi!, moro!, sudaca!, ianqui!, guiri!, etc. i que tenen com a fi distanciar-se de les característiques ètniques o hereditàries d’aquests individus i donen a entendre que el insultant és de “millor” raça.

Burro1234

Imatge de Oscarpanther extreta de http://commons.wikimedia.org

Un descrèdit amb aspiració d’insult de major magnitud desitjat als més enemics sol ser “hijo de perra”. Aquest és potser el més incoherent de tots, ja que tots sabem que el fill de la gossa és el millor amic de l’home.

Les dones no us en lliureu! També sou receptores d’”insults” d’origen animal. Vaca!, guineu!, escurçó!, pava!, foca! són supòsits descrèdits per a vosaltres, noies.

En canvi ,en els cors de les amistats de les mares, aquestes solen anomenar “monos” els nadons de les seves amigues com un adjectiu qualificatiu positiu.

No és d’estranyar que un comenci a mosquejar-se i a creure que tothom està com una cabra.

Sens dubte, ésser una fura ens ajudaria a reflexionar.

 Joan Grimal

 Inspirat en el llibre Juicio a los humanos, de recomanda lectura

Publicat dins de Altres | 2 comentaris

Crònica d’un concentrat

Vaig puntualment a la Delegació de la Unió Europea a Barcelona, a la CONCENTRACIÓ DE PROTESTA PEL MALTRACTAMENT DELS GOSSOS DE CAÇA convocada pel PACMA i secundada per diverses associacions animalistes. Mentre m’hi acosto, veig el carrer decorat amb pancartes del partit i un modest estand informatiu.

Quant arribo em faig amb un cartell que posa “LA CAÇA ENS MATA”, i mentre espero observo com es van incorporant a la concentració diversos llebrers. Uns preciosos animals que em fan emocionar al pensar el que molts d’aquests gossos han patit, ja que les cicatrius en diversos d’ells són visibles, i lo afortunats que han estat en ser rescatats, per persones senzilles, herois quotidians, com la resta dels que a poc a poc anaven omplint l’ampla vorera.

969669_513907958657738_61799221_n

L’ambient és familiar i festiu. Unes dues-centes persones, moltes d’elles amb els seus cans, vingudes de tota Catalunya i fins i tot de Perpinyà. D’altres amb samarretes d’associacions o reivindicant la causa que allà ens reunia. Algun espontani mostrant cartells als autobusos turístics que per allí passaven. Mitja dotzena d’agents de l’autoritat vetllant per la nostra seguretat. I cap mitjà de comunicació, tot i haver estat convocats. Això em preocupa. Potser aquesta causa no interessi tant com alguns esdeveniments esportius, penso. Al migdia comença la lectura del manifest per part d’una portaveu del partit, prèvia reparació d’un petit error tècnic de megafonia… que hi farem, són les coses del directe. Aplaudiments a continuació, i agraïments i reflexions per part d’altres dones de dues associacions protectores de llebrers.

En finalitzar la jornada, les fotos de rigor, amb els amics, familiars i peluts.

Abel Santos

Teniu les fotos de la concentració al nostre Facebook https://www.facebook.com/PartitAnimalistaPartidoAnimalista.PACMA.Barcelona

Publicat dins de Caça, Drets, Esdeveniments, PACMA - BCN | Deixa un comentari